Lluís Llach - I Si Canto Trist

 

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada els somrís
d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.

I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, diguin la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.

Lluís Llach - País Petit

 

El meu país és tan petit
Que quan el sol se'n va a dormir
Mai no està prou segur d'haver-lo vist
Diuen les velles sàvies
Que és per això que torna
Potser sí que exageren
Tant se val! és així com m'agrada a mi
I no en sabria dir res més
Canto i sempre em sabré
Malalt d'amor pel meu país

El meu país és tan petit
Que des de dalt d'un campanar
Sempre es pot veure el campanar veí
Diuen que els poblets tenen por
Tenen por de sentir-se sols
Tenen por de ser massa grans
Tant se val! és així com m'agrada a mi
I no sabria dir res més
Canto i sempre em sabré
Malalt d'amor pel meu país

El meu país és tan petit
Que sempre cap dintre del cor
Si és que la vida et porta lluny d'aquí
I ens fem contrabandistes
Mentre no descobreixin
Detectors pels secrets del cor
I és així, és així com m'agrada a mi
I no en sabria dir res més
Canto i sempre em sabré
Malalt d'amor pel meu país

El meu país és tan petit
Que quan el sol se'n va a adormir
Mai no està prou segur d'haver-lo vist

Lluís Llach - A La Taverna Del Mar

 

A la taverna del Mar hi seu un vell
amb el cap blanquinós, deixat anar;
té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia.

Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos,
sap que el temps ha passat sense cap goig,
que ja no pot donar l'antiga frescor d'aquella bellesa que tenia.

És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota.
És vell, prou que ho sent cada instant que plora.
És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho.
Era, era quan era ahir encara.

I se'n recorda del seny, el mentider,
com el seny que li va fer aquest infern
quan a cada desig li deia "demà tindràs temps encara".

I fa memòria del plaer que va frenar,
cada albada de goig que es va negar,
cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys.

És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota...

A la taverna del Mar hi seu un vell
que, de tant recordar, tant somniar,
s'ha quedat adormit damunt la taula.